La Processó Cívica va realitzar una parada històrica davant de l’escultura del monarca que presidix l’avinguda al Vedat, on es va depositar una corona en motiu del 750 aniversari de la seua mort
La jornada va culminar en la Plaça Major en els discursos institucionals, el concert extraordinari de la Unió Musical de Torrent i un castell de focs artificials
Torrent va celebrar ahir divendres el 9 d’Octubre en una jornada marcada per la Real Senyera, les tradicions valencianes i el record a Jaume I, la figura del qual va adquirir enguany un protagonisme especial en complir-se el 750 aniversari de la seua mort.
L’acte va comptar en els membres de l’equip de govern i la corporació municipal, els Cossos i Forces de Seguretat, Protecció Civil i l’Aquarterament Aeri El Vedat, representants de Caixa Rural Torrent, així com del món faller, festiu i cultural de la ciutat. També van participar les Falleres Majors de Torrent i les seues Corts d’Honor de 2027, els capitans de Moros i Cristians que van portar la Real Senyera i alferes, la Reina de l’Encontre i la Musa de la Música, representants de les societats musicals, familiars del compositor de l’obra del concert, comissions falleres, entitats culturals, socials, veïnals i esportives, el Col·lectiu Intercultural de Torrent, autoritats civils, entre altres, i nombrosos veïns i veïnes i forasters.
Els actes van començar en l’eixida de la Real Senyera al balcó de l’Ajuntament i la seua posterior baixada solemne, acompanyada per la “Marxa de la Ciutat” i 21 salves d’honor. Des d’allí va arrancar la Processó Cívica, en la qual van participar autoritats, representants del món faller, festiu, cultural, social i associatiu de Torrent i nombrosos veïns.
Un dels moments més emotius es va viure en l’avinguda al Vedat. La comitiva va fer una parada davant de l’escultura de Jaume I i es va dur a terme l’ofrena d’una corona en record del monarca, l’any en què Torrent commemora els 750 anys de la seua mort. La Real Senyera va quedar durant uns instants davant de la figura del rei, en una imatge que va unir el símbol de tots els valencians en un dels protagonistes centrals de la seua història.
L’escultura, obra de Rafael Pi Belda i finançada conjuntament per Caixa Rural Torrent i l’Ajuntament, presidix ja este tram de l’avinguda al Vedat i s’incorpora al paisatge quotidià de la ciutat com a record permanent de la vinculació de Jaume I en la història valenciana i en Torrent.
L’alcaldessa, Amparo Folgado, en el seu discurs, va destacar precisament esta relació: “volíem que Jaume I tinguera un lloc propi a Torrent, visible i pròxim, formant part de la vida quotidiana de la ciutat. Esta escultura ens permet recordar la nostra història cada dia i transmetre-la també a les generacions que venen darrere”.
Folgado va recordar que esta vinculació de Jaume I en Torrent no és només simbòlica, sinó que està documentada des del segle XIII “Quan els torrentins pronunciem el nom de Jaume I no parlem d’un personatge llunyà. Parlem d’un monarca lligat als primers testimonis escrits del nostre poble, d’un rei que, abans fins i tot d’entrar a València, ja havia deixat el nom de Torrent escrit en la història”.
Folgado va incidir també en el significat de la Real Senyera durant tota la celebració: “La Real Senyera va davant. Va davant de la Processó Cívica, de les institucions, de les famílies i de tot un poble que la seguix, perquè els símbols que estimem ens recorden d’on venim i ens indiquen el camí que volem continuar”.
L’alcaldessa va enllaçar, a més, la figura de Jaume I en el Torrent actual: “Ell va unir territoris i va donar forma a una nova realitat. Huit segles després, a nosaltres ens correspon continuar unint: barris i urbanitzacions, generacions, els qui han nascut ací i els qui un dia arribaren i decidiren quedar-se; tradició i futur, memòria i modernitat”.
Després de completar el seu recorregut, la Real Senyera va tornar a la Plaça Major, on va ser rebuda solemnement i va presidir l’acte institucional. El regidor de Cultura, Aitor Sánchez, va recordar que “el 9 d’Octubre és molt més que una data assenyalada en el calendari; celebrem allò que som, les nostres arrels, la nostra història, la nostra llengua, les nostres tradicions i una manera de ser i de sentir-nos poble”.
Sánchez va posar també l’accent en el caràcter obert de Torrent: “Som una ciutat oberta, acollidora i plural, en la qual conviuen persones procedents de molts llocs. Vinguen d’on vinguen i tinguen la història que tinguen, totes les persones que viuen, treballen i participen en Torrent contribuïxen a construir la nostra ciutat. Hui ho diem ben clar: tots som valencians”.
La història del 9 d’Octubre convertida en música i imatges
La celebració va continuar en el concert extraordinari de la Unió Musical de Torrent, dirigida per Frank De Vuyst, que va interpretar tres moviments del poema simfònic “El nou d’Octubre”, del compositor Bernardo Adam Ferrero: “Amanéixer en Russafa”, “Defensa mora de les muralles” i “Entrada dels Cristians”.
La interpretació va estar acompanyada per una projecció d’estètica medieval sobre la Torre, sincronitzada en la música, mentre que Saray García va posar veu a les locucions que van guiar el públic pels diferents episodis històrics relacionats en la València de 1238 i l’entrada de Jaume I a la ciutat.
La nit va continuar en la interpretació de l’Himne Regional Valencià pel torrentí Pascual Andreu i Saray García i l’Himne Nacional. La celebració va concloure en un castell de focs artificials, de Pirotècnia Vulcano, que va posar fi a una jornada en què Torrent va tornar a eixir al carrer darrere de la seua Real Senyera.
Com va expressar Folgado al final de la seua intervenció, “el 9 d’Octubre no és mirar únicament cap arrere. És decidir què volem portar en nosaltres cap al futur: la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres festes, la nostra història, l’orgull de ser valencians i la voluntat de continuar construint junts”.
