Torrent presenta l’informe de la UPV sobre els danys de la DANA d’octubre de 2024: la major anàlisi tècnica realitzat sobre els efectes provocats en lso barrancs i un full de ruta per a la reconstrucció i protecció futura
L’Ajuntament de Torrent ha presentat hui l’Informe d’Avaluació dels Danys provocats per la DANA del 29 d’octubre de 2024, un document de més de mil pàgines, elaborat per un equip multidisciplinari de la Universitat Politècnica de València i que constituïx l’anàlisi més completa realitzat sobre el comportament hidràulic, geomorfològic i econòmic dels danys patits en els barrancs del municipi després de l’episodi meteorològic més greu registrat en dècades.
L’estudi, realitzat per especialistes: Francisco Javier Torrijo Echarri, Ing. Civil i Dr. en Geologia, José Sergio Palència Jiménez, Dr. Ing.de Camins, Canals i Ports, Eduardo Albentosa Hernández, Ing.de Obres Públiques i Llicenciat en Ciències Ambientals i Miguel Angel Eguibar Galán, Ing.de Camins, Canals i Ports, i coordinador de l’informe, analitzen amb detall l’impacte de la crescuda en la Rambla de Poio, el Barranc de l’Horteta, la Cañada del Pequé, el Barranc de la Bota, la Soterraña i la zona de Calicanto, així com les conseqüències sobre àrees urbanitzades, infraestructures municipals i zones agrícoles.
Un episodi sense precedents: fins a 7.700 m³/s a Torrent
• L’informe confirma el caràcter extraordinari i excepcional de l’episodi convectivo del 29 d’octubre de 2024:
• A Turís es van registrar 770 mm en 24 hores, un valor sense precedents en la sèrie històrica.
• A Chiva es van aconseguir més de 600 mm, mentres que en la Rambla de Poio es van superar àmpliament els 350-400 mm.
• La mitjana real aproximada de la conca es va situar en 392 mm, però amb una enorme heterogeneïtat espacial, la qual cosa va generar crescudes simultànies, ràpides i molt difícils de modelar.
Els tècnics subratllen que estes precipitacions equivalen al que normalment cau en un any complet en la Comunitat Valenciana.
La geomorfologia del municipi va canviar de manera dràstica després de la DANA
L’estudi identifica canvis geomorfològics d’enorme magnitud en els llits:
• Lliscaments de vessant en múltiples trams.
• Erosions profundes que van disminuir dràsticament la capacitat hidràulica.
• Acumulació de sediments, graves i blocs en punts crítics.
• Desplaçaments massius de material que van modificar el perfil longitudinal dels barrancs.
En total, l’informe xifra en prop de 2 milions de m³ de volum de material mobilitzat només en els trams analitzats, afectant directament la seguretat futura davant nous episodis de pluja intensa.
El volum d’aigua arrossegat va ser colossal i va superar els registres habituals
Gràcies al modelatge hidrològic realitzat, l’informe establix que:
• La Rambla de Poio va suportar cabals extrems, associats a períodes de retorn d’entre 100 i 500 anys.
• En els barrancs de l’Horteta i el Vaig pecar, els cabals es van disparar molt per damunt de la capacitat natural dels llits.
• La concatenació de crescudes simultànies en tributaris va agreujar el fenomen.
L’anàlisi confirma que la magnitud de la crescuda va ser tan alta que part dels valors registrats en aforament es troben en zones d’extrapolació de corba a causa del límit de mesurament.
La inundació va modificar el risc futur en diversos punts del municipi
L’estudi incorpora un modelatge hidràulic complet pre-DANA i post-DANA que permet comparar escenaris.
S’observa que:
• En alguns sectors augmenta la velocitat del flux i disminuïx la làmina d’aigua per l’erosió.
• En uns altres, ocorre el contrari: els depòsits de sediments i farciments reduïxen la secció útil, augmentant el perill de desbordament.
• Es detecten punts on el risc per a avingudes amb períodes de retorn de 100 i 500 anys s’incrementa de manera significativa si no s’actua.
Esta informació serà clau per a la planificació de noves obres de mitigació.
Es proposen solucions estructurals en vessants, llits i àrees urbanes
L’informe inclou propostes específiques per a:
• Protecció i estabilització de vessants inestables.
• Regeneració i neteja integral de llits en els trams més afectats.
• Execució de murs d’escullera, bioingeniería i sosteniment de talussos.
• Intervencions en zones urbanes danyades amb criteris tècnics i de seguretat.
• Actuacions preventives orientades a la reducció del risc hidràulic.
Els autors recalquen que estes intervencions han de prioritzar-se per fases, en funció de la seua criticitat i de la seguretat que aporten.
La valoració econòmica estimada confirma la magnitud del desastre
L’estudi presenta una estimació econòmica de 98 milions d’euros -a causa de l’enorme extensió analitzada- que inclou:
• Reposició de talussos i vessants.
• Regeneració de trams complets de llits.
• Restauració de zones urbanes afectades.
El volum d’intervencions requerides evidència una quantia multimilionària, alineada amb les estimacions inicials de l’Ajuntament després de la DANA.
L’anàlisi de danys personals i possibles mesures addicionals reforça la urgència d’actuar
L’estudi dedica un apartat específic a:
• L’avaluació de punts on la crescuda va poder comprometre la seguretat de les persones.
• Recomanacions de millores preventives, senyalització, accessos, i punts d’evacuació.
• Mesures addicionals per a gestió d’emergències, basades en l’aprés durant l’episodi.
Un document de referència per a la reconstrucció de Torrent
L’Ajuntament utilitzarà este estudi com:
• Base tècnica per a negociar amb Generalitat i Govern d’Espanya obres d’emergència i de llarg termini.
• Ferramenta de planificació per a la reconstrucció dels barrancs i la prevenció futura.
• Document acreditatiu davant organismes, consorcis i asseguradores.
En la seua obertura, José Gozalvo va destacar que després de les primeres labors d’emergència, l’Ajuntament va considerar la necessitat d’encarregar un estudi rigorós i científic, “la jornada sorgix d’una necessitat col·lectiva: entendre amb rigor tècnic què va passar i com hem d’actuar”. Va afegir que, encara que es va actuar d’emergència va ser immediata, tan important és “recuperar com planificar”.
“En els dies posteriors ens enfrontem a preguntes que no podien respondre’s a simple vista: quant s’havia erosionat cada tram, si havien augmentat els riscos d’inundació o si els perfils dels barrancs havien canviat significativament”, ha assegurat Gozalvo.
“Des del primer minut, i gràcies a la reacció dels tècnics municipals, prenem decisions urgents: assegurar zones inestables, reforçar talussos, reparar xarxes danyades i restablir camins”, ha afegit.
Després del regidor, va prendre la paraula, José Antonio Pérez Director Servici Tècnic d’Obra Civil i Infraestructures de l’Ajuntament de Torrent, que va posar el focus en els danys arreplegats des del primer moment, “El que trobem no van ser danys aïllats, sinó alteracions profundes, i per a afrontar-les decidim encarregar un estudi especialitzat que quantificara els volums, mesurara les seccions hidràuliques alterades i avaluara els riscos futurs amb models calibrats.”
“Els nostres vols amb dron i inspeccions van documentar lliscaments de vessant, desaparició d’infraestructures d’encreuament, acumulacions de sediments en llits i variacions de traçat. Això exigia una resposta tècnica, i la UPV ha fet possible esta anàlisi”, ha afegit.
Va continuar el professor Eguibar que va explicar que “els barrancs estudiats presenten modificacions geomorfològiques significatives: lliscaments, depòsits massius i pèrdua de capacitat hidràulica.
I modelatges hidrològics i hidràulics mostren cabals vinculats a probabilitats de retorn de fins a 500 anys o més.
“S’han estimat volums de sediments mobilitzats de centenars de milers de metres cúbics, amb impacte directe sobre vessants i llits”. I va precisar “el que abans s’intuïa ara ho quantifiquem: este informe aporta dades reals, models calibrats i mapes de canvis per a prioritzar intervencions”.
I va subratllar que “el barranc de l’Horteta, encara que menys mediàtic que el Pedrís, va patir transformacions d’enorme rellevància i ha de ser inclòs en el full de ruta de protecció”.
En la clausura, l’alcaldessa ha subratllat que “Torrent va actuar amb rapidesa quan tot va ocórrer, però ara comptem amb un document que ens permetrà actuar amb planificació, rigor i visió de futur. Res és més important que la seguretat dels nostres veïns”.“Este informe serà una peça clau per a continuar defenent a Torrent. Per a reconstruir, per a previndre i per a reclamar el que ens correspon”, ha afegit.
Folgado va afirmar que “este estudi és la pedra angular sobre la qual reconstruirem Torrent: no improvisarem, planificarem amb dades, no impressió; amb ciència, no intuïció”. I va afegir que “la seguretat dels nostres veïns és la prioritat absoluta”.
