Conciliació, diàleg i proximitat: el paper de la Unitat de Mediació i Enllaç Comunitari (MEC) en la cohesió social de la ciutat
La ciutat de Torrent va acollir el passat 1 de març la celebració de la tradicional festa romanesa del Mărțișor, una jornada carregada de simbolisme, cultura i integració que va reunir més d’un centenar de persones a la Casa de la Dona de l’Ajuntament de l’Ajuntament de Torrent.
L’acte va ser organitzat per la Parròquia Ortodoxa “Sf. Efrem cel Nou” i l’Associació Hispà-Romanesa Pro Datina València, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torrent i la Unitat de Mediació i Enllaç Comunitari (MEC) de la Policia Local de Torrent. La jornada va comptar amb la presència de la regidora de Seguretat Ciutadana, Sonia Roca acompanyada per l’inspector de la Policia Local de Torrent i responsable de la Unitat de Mediació i Enllaç Comunitari de la Policia Local de Torrent, Venancio Aviñó i la vicecònsol de Romania, Donya Cosmina Beatrice Dumitrache, el representant de l’Església Ortodoxa, Do Vasile Pop, a més de nombrosos veïns i representants d’associacions.
Una tradició mil·lenària que simbolitza el renàixer
El Mărțișor marca a Romania l’inici simbòlic de la primavera i és considerat el “Any Nou de la Naturalesa”. Es tracta d’una tradició ancestral que combina història, mitologia i un fort component social.
L’element central és un xicotet amulet decoratiu acompanyat per un fil trenat roig i blanc. El roig simbolitza la vida, l’energia i el renaixement; el blanc representa la puresa i el final de l’hivern. Tradicionalment, els hòmens regalen estos amulets a les dones, que els lluïxen presos a la roba, prop del cor, encara que en algunes regions com Moldàvia la tradició s’invertix.
En finalitzar el mes de març, el fil es lliga a la branca d’un arbre fruiter mentres es formula un desig, simbolitzant l’esperança que, amb l’arribada dels fruits, també es complisquen els anhels personals.
Amb el pas del temps, el Mărțișor ha evolucionat des del seu caràcter protector fins a convertir-se també en una expressió artística i un gest de cortesia social. Actualment s’elaboren amb materials molt diversos, des de peces artesanals tradicionals fins a dissenys contemporanis, reflectint l’adaptació de la tradició al segle XXI.
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Lluny de ser un costum aïllat, el Mărțișor forma part del patrimoni cultural compartit en diversos països de l’est d’Europa, com Bulgària (Martenitsa), Moldàvia i Macedònia del Nord. La seua rellevància social va portar a la UNESCO a incloure-ho en 2017 en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, reconeixent no sols la bellesa de l’objecte, sinó la seua capacitat per a enfortir els vincles comunitaris.
Durant la jornada celebrada a Torrent es va realitzar una presentació explicativa sobre l’origen i significat d’esta tradició, així com un taller de creació dirigit tant a xiquets com a adults, fomentant la participació intergeneracional i l’intercanvi cultural.
Un acte de convivència i integració a Torrent
La regidora de Seguretat Ciutadana, Sonia Roca, va destacar durant la seua intervenció que “Torrent és una ciutat oberta, diversa i orgullosa de la riquesa cultural que aporten les diferents comunitats que conviuen en ella. Celebracions com el Mărțișor ens permeten conéixer-nos millor, compartir tradicions i enfortir la cohesió social”.
Roca va subratllar a més que “la integració es construïx també des del respecte a les arrels i des del reconeixement institucional de tradicions que formen part de la identitat dels nostres veïns i veïnes”.
Per part seua, l’inspector Venancio Aviñó va destacar que “des de la Unitat de Mediació i Enllaç Comunitari treballem diàriament per a acostar la Policia Local als diferents col·lectius de la ciutat, generant espais de diàleg, confiança i col·laboració. El MEC no sols intervé en la resolució de conflictes, sinó que impulsa iniciatives que enfortixen la convivència i la integració real en els nostres barris”.
L’inspector del PLT i responsable del MEC, va posar en valor “la importància d’estos espais de trobada per a reforçar la convivència i la confiança entre ciutadania i institucions”, assenyalant que “la cultura és una ferramenta fonamental per a crear ciutat i generar entorns més cohesionats, més participatius i més humans”.
Un símbol d’esperança que transcendix fronteres
El Mărțișor ha sobreviscut a segles d’història, transformacions socials i modernitat perquè representa un valor universal: l’esperança que la llum sempre venç a la foscor i que, després de cada hivern, la vida torna a florir.
La celebració a la Casa de la Dona no sols va permetre acostar esta tradició a la ciutadania de Torrent, sinó que va reforçar els llaços entre cultures, consolidant a la ciutat com un espai de convivència, respecte i enriquiment mutu.
Amb més de 100 assistents, l’acte va demostrar la vitalitat de la comunitat romanesa a Torrent i l’aposta municipal per promoure iniciatives que fomenten la diversitat cultural com a element d’unió i fortalesa social.
