La delegació espanyola ja està a Tòquio. Són 229 persones, entre esportistes, membres de suport, entrenadors, metges, etc. que competiran en 15 modalitats d’esports adaptats. I aquest cap de setmana, a Tòquio 2020, Pablo té l’oportunitat d’estrenar-se en els seus primers Jocs Paralímpics i traure’s l’espinita de la seua absència en Riu 2016.
Pablo Cantero és un torrentí de 27 anys, esportista adscrit a la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs (FEDC) i jugador de la selecció espanyola de futbol-5. Després de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Paralímpics de Tòquio 2020 que se celebra hui, dimarts 24 d’agost, en l’Estadi Olímpic, Pablo debutarà diumenge que ve, en una trobada de futbol-5 de la ronda preliminar.
La seua història comença com la d’un xiquet que juga de davanter en l’equip de futbol de la seua ciutat i somia amb arribar a ser com algun dels seus ídols. Però per culpa d’un tumor cerebral va perdre la visió quan només tenia 11 anys. I va decidir afrontar aquesta adversitat recorrent a la pràctica esportiva com a mètode per a adquirir el coratge i la perseverança necessaris que li permeteren recuperar les il·lusions perdudes.
Li va costar assumir aqueixa nova situació, però a través de l’esport, primer en atletisme com a saltador de longitud i després com a jugador de futbol-5, i amb el suport de familiars i amics, al final Pablo ha aconseguit arribar a la selecció espanyola de futbol per a cecs, amb la qual ha guanyat un or europeu.
Com a atleta va aconseguir medalles i rècords nacionals i va participar en els campionats europeus de Swansea 2014 i Grosseto 2016, on va aconseguir la sisena i la quarta plaça, respectivament.
Però ho va passar malament. Es va quedar fora dels Jocs Olímpics de Rio i no trobava un guia estable que li donara la confiança necessària per a acceptar que la superació i l’esforç no sempre condueixen a un èxit rotund.
Aqueixa sensació de derrota ho va portar a plantejar-se una nova etapa, amb nous reptes personals que va superar una altra vegada amb l’ajuda de l’esport. Pablo va deixar les pistes d’atletisme i va decidir reprendre la seua altra passió: el futbol. Va començar llavors a buscar la pilota amb l’oïda, atés la dringadissa dels cascavells que li orienten en la localització i, encara que confessa que va ser difícil al principi adaptar-se a una disciplina esportiva que es juga en equip, en pocs anys ha aconseguit la internacionalitat amb la selecció espanyola de futbol-5, en la qual ha aconseguit la confiança del seu entrenador per a ocupar un lloc fix en l’engranatge esportiu de l’equip. Gràcies a l’atletisme ha pogut transformar-se en un futbolista de gran orientació, amb bona oïda i veloç. “Porte 14 anys entrenant sis dies a la setmana per a complir aquest somni. Ho afronte amb ganes i amb ambició; vull gaudir de cada moment”, comenta satisfet l’esportista torrentí.