La sala d’exposicions de l’Espai acull “Allò que queda” de Miguel Ponce. La mostra, que es va inaugurar divendres a la vesprada i que pot visitar-se fins al 8 de juny, al·ludix a tot el que ocorre entre les quatre parets de l’estudi de l’artista, és a dir, als seus pensaments, dit d’una manera metafòrica. Ponce utilitza la pintura com una eixida a enlloc, o per dir-ho millor, cap a un laberint. Este laberint està ple de preguntes i silencis, d’infinits començaments i de fragments inacabats que ens transporten a llocs diferents.

En esta exposició, l’autor ens mostra una sèrie de pintures abstractes, plenes de missatges ocults mitjançant textos il·legibles. Les referències pictòriques que utilitza provenen principalment de l’espai urbà i de l’escriptura. Estes referències li servixen per a investigar i aprofundir en certs temes com ara el que està ocult, l’erosió, l’atzar o el residu, la qual cosa li permet accedir a la pintura des d’una perspectiva diferent. Treballa a partir de materials com la pintura acrílica, l’aerosol i altres processos que li permeten manipular la pintura de manera intuïtiva. Els diferents processos utilitzats en l’execució de les obres convertixen la pintura en una imatge residual que vol parlar tant del nostre temps com de si mateixa.

Miguel Ponce (València, 1997) treballa en l’àmbit de la pintura abstracta, a partir de referències de l’espai urbà, de l’individu i de l’escriptura. La seua obra reflexiona sobre la influència de la imatge i la pintura com a mitjà artístic en la societat actual. Ha estudiat el grau de Belles Arts a la Universitat Politècnica de València i ha realitzat diverses exposicions col·lectives com: la 3a Biennal Ciutat Vella Oberta (2017), el Q-art Festival de les Arts de Quart de Poblet (2018) o A contra corrent, Fundació La Posta (2018). En l’últim any ha guanyat el segon premi de pintura en el XIV Concurs de pintura i fotografia de la UPV i ha cursat una beca Erasmus en la Technological University of Dublin.