Una investigació, desenvolupada per la Universitat de València, presenta la realitat sociològica de la ciutat per a detectar demandes i millorar l’atenció a les persones
Es proposa una nova divisió en tres zones, amb una nova infraestructura en la part alta de la ciutat
L’Ajuntament de Torrent estudia una nova distribució dels centres municipals de serveis socials per a aconseguir una millor prestació de les assistències. L’Institut d’Investigació Polibenestar de la Universitat de València ha presentat un estudi, integrat en l’estratègia EDUSI i finançat amb fons europeus FEDER, al regidor d’Atenció a les Persones, Francesc Carbonell, i a la resta de la corporació municipal. L’objectiu fonamental de l’estudi per a l’optimització dels serveis socials de la ciutat de Torrent és “l’optimització del sistema de serveis socials municipals aplicant criteris de racionalitat, ràtios per professional i ubicació adequada dels centres de serveis socials municipals”, segons ha indicat Carbonell.
L’estudi dona a conéixer la composició sociodemogràfica de la ciutat i identifica els col·lectius i el seu pes demogràfic (infància, joventut, població adulta, tercera edat) per a detectar les situacions o necessitats de cada segment poblacional i conéixer la composició o ubicació geogràfica dels diferents col·lectius, amb la finalitat de detectar el pes d’esta població en les zones d’actuació dels diferents centres de serveis socials.
L’estudi, elaborat principalment amb dades estadístiques sociodemogràfiques, dades d’enquestes i entrevistes a professionals i dades de registre de prestacions de l’any 2017, conclou que els centres estan molt pròxims geogràficament, encara que estan situats en les zones de major densitat poblacional. A més, les zones d’influència dels centres estan superposades. Esta situació genera algunes asimetries en el flux de demanda.
Propostes
D’acord amb els resultats i les conclusions, l’estudi proposa tres escenaris: el primer, el més viable segons els experts, planteja una nova zonificació en tres àrees d’influència; el segon establix una proposta de creació d’una cinquena zona; i l’últim planteja mantindre les quatre zones actuals amb algunes modificacions.
El primer escenari és una proposta de tres centres de serveis socials amb les corresponents zones d’actuació on s’integren en cadascuna l’atenció general i l’atenció a la dependència. Segons este escenari es mantindrien les infraestructures de Xenillet i Poble Nou (Sant Doménec) i es crearia una tercera, en la part alta de la ciutat, amb una major capacitat per a gestionar la demanda. La nova distribució de zones reduiria considerablement la mitjana de les distàncies que han de recórrer els usuaris de cada centre, la qual cosa redundaria en una major racionalitat i equitat en l’accés a este servei públic.
A pesar que, segons l’estudi, este escenari implica la reducció del nombre de centres, se simplificarien les tasques de coordinació entre els recursos humans, la qual cosa podria redundar positivament en una reducció dels costos associats a la gestió. A més, es reestructuraria la plantilla en els tres centres. Este escenari és el que té el suport majoritari en les reunions mantingudes amb els professionals de serveis socials i els representants polítics del consistori municipal.
Els serveis socials de l’Ajuntament estan actualment zonificats al voltant de quatre centres municipals (Mare de Déu de l’Olivar, Poble Nou, Xenillet i la Marina). L’atenció que es presta des de Benestar Social es dividix en dos àrees: l’àrea assistencial d’atenció directa al ciutadà i l’àrea comunitària que es vincula a través de plans municipals. A més, s’atenen les necessitats de la població en situació de risc o vulnerabilitat a través d’altres programes com el servei d’ajuda a domicili, el servei d’atenció a la dependència, el servei d’atenció a la família i infància o el programa de repartiment d’aliments.
