La temporada passada 2015/2016 va ser la primera en què el primer equip femení del Futsal Esportiu Hispànic va començar a jugar en 2a divisió, l’únic equip de la província de València a competir en categoria nacional des de feia més de huit anys. El Futsal Esportiu Hispànic femení s’ha convertit en un equip de referència en el futbol sala valencià amb l’esforç i sacrifici de les jugadores i del cos tècnic, que han aconseguit un gran prestigi en el futbol sala femení en temps rècord malgrat la creació recent del club. Per a arribar a esta posició privilegiada el seu president Ricardo Bellver afirma que “no hi ha secrets, hi ha treball, hi ha dedicació i hi ha un club que encara que és masculí i femení ha prioritzat sempre el femení”.
Després de la lliga 2012/2013, de què l’equip federat FSF Massanassa es va proclamar campió, este equip es va dissoldre i el seu entrenador i gran part de les jugadores van decidir seguir la seua carrera esportiva amb el nou equip femení del Futsal Esportiu Hispànic. Alhora, la Universitat Politècnica de València va decidir posar fi als equips propis que competien en este esport, fet que va obligar les jugadores a migrar a altres equips de futbol sala. Esta consecució de fets va suposar el naixement de l’equip femení Futsal Hispànic Torrent: un grup de jugadores dispostes a continuar competint i jugant a allò que més els agrada es van unir per a formar un únic equip més competitiu i ser un equip referència a la Comunitat Valenciana.
Ricardo Bellver ens explicava que l’any de creació del club li proposaren d’“integrar-hi l’esport femení i ens semblà una opció molt vàlida. Ens va enamorar el projecte, véiem les possibilitats i ningú no treballava el futbol sala femení a València”.
Este suport al futbol femení del club va donar fruits i va aconseguir els objectius proposats en molt poc temps. El primer any competiren en lliga autonòmica i acabaren en una 4a posició, però només calgué un altre any perquè l’equip es proclamara campió, ja que guanyà tots els partits disputats fins a l’obtenció del títol, i es classificara per a disputar els play-offs d’ascens a 2a divisió nacional, dels quals també van guanyar tots els partits per a ascendir. La temporada 2014/2015 va ser daurada per al Futsal Esportiu Hispànic ja que a l’ascensió a 2a divisió hi van afegir una 2a posició en el campionat de copa.
La temporada passada en 2a divisió va ser una “temporada espectacular: vam arribar a ser capdavanteres a mitjan temporada en el grup més competitiu de tots on fins huit equips estiguérem lluitant fins al final. L’equip va acabar en una sisena plaça que ens paregué poca cosa però que tingué molt de mèrit”, explicava Ricardo.
Esta temporada el primer equip destaca per ser un equip jove amb una mitjana d’edat inferior als 24 anys que competirà per l’ascens a 1a divisió amb el sacrifici i la qualitat esportiva de les jugadores i els tècnics. Les dificultats econòmiques que travessa el club i el poc suport que hi ha a l’esport femení els ha impedit tancar la plantilla de jugadores a pesar de la categoria i la qualitat del Futsal Esportiu Hispànic.
Malgrat esta desfavorable situació, el primer equip té objectius ambiciosos per a esta temporada amb molta projecció de futur, que radica també en el treball de la formació dels equips del planter. “Els dos equips de lliga autonòmica són la base. És gent jove majoritàriament o veteranes que ja no poden competir amb el primer equip i van ajudant en la formació de les noves generacions que arriben. El somni és que puguem tindre a València clubs com a Múrcia en 1a i 2a divisió i en l’autonòmica. Açò és a molt llarg termini, de moment ens centrem en la formació, que competisquen, que gaudisquen i que aprenguen”, afirma el president.
El pavelló municipal Anabel Medina va acollir el mes de setembre la presentació pública d’este equip abans de disputar el partit que les va declarar vencedores del II Trofeu de Futbol Sala Ciutat de Torrent davant l’equip Eurogan Red Stars de Saragossa amb un marcador favorable de 4-2. Les jugadores que formen la plantilla de l’equip per a esta pròxima temporada sota la direcció de l’entrenador Ángel Zurilla són:
Marga Villanueva. Portera
Michela Mencucci. Pivot
Neus Motoso. Pivot
Carmen Artuñedo. Defensa de tancament
Nekane. Ala
María Fernández. Ala
Romina Carles. Ala
Andrea Palanca. Ala
Carlota Sánchez. Defensa de tancament
Maite Lopez Aizpeolea. Portera
Paula Serra. Ala
Laura Vilar. Ala
Entrenador. Ángel Zurilla
Entrenadora de portera. Mª Jose Climent
Preparadora física. Mª Carmen Lis
Per a conéixer més l’equip i el seu tècnic entrevistàrem la capitana, Carlota Sánchez, i l’entrenador, Ángel Zurilla:
CARLOTA SÁNCHEZ, LA CAPITANA DE L’EQUIP
-Què significa el futbol sala per a tu?
C- El futbol sala per a mi i per a nosaltres, per a l’equip sencer, és una forma de veure la vida perquè al cap i a la fi hi dediquem molt de temps que moltes vegades no es valora prou o es creu que l’esport femení no n’hi dedica tant, però la veritat és que hi dediquem moltes hores. És també germanor, és confiança, és equip, és jugar, divertir-se, gaudir. Ho pot ser tot: és una forma de viure.
-Com vau viure l’ascens a 2a divisió en tan sols un any des de la formació del club i l’equip?
C- L’equip es va formar el 2013 i moltes de les que hi som no vam viure aquell ascens, però pel que diuen allò va ser espectacular. L’ equip s’havia creat fa pocs anys i va ser un èxit. Després, es va formar l’equip actual, estem un any en segona divisió amb l’objectiu de viure un nou ascens a primera amb la gent que no hi va ser en eixa època.
– Quins valors penses que teniu les jugadores del Futsal Esportiu Hispànic per a arribar on sou?
C- Els valors que crec que tenim tant les jugadores del Futsal Esportiu Hispànic com tota la gent que hi ha darrere nostre i que no es veuen. En primer lloc, crec que som lluitadores, tenim moltes dificultats i malgrat això intentem continuar en el nostre somni que és ser ací i intentar pujar a primera. Tenim humilitat perquè realment no tenim res, solament ens agrada açò. I, per últim, tenim caràcter, som poques i les que hi som anem a totes.
-Com es la relació amb les teues companyes?
C- La relació és molt bona. Tenim un equip de totes les edats, des de 20 fins a 30 anys i ens veiem cada dia. Les veig més a elles que quasi a la meua família i la relació és perfecta. Sempre pots millorar algunes coses, òbviament, perquè és un grup i al final totes som diferents però fem bona lliga.
-Què diries a l’afició?
C- A l’afició els diria que ens seguisquen, que tinguen fe en nosaltres perquè volem lluitar per ser les primeres. El grup que ens va tocar l’any passat i ens toca enguany és molt complicat però tenim prou condicions i sobretot tenim ganes de fer les coses molt bé.
ÁNGEL ZURILLA, TÈCNIC
-Quins creus que són els valors més importants que ha de tindre una gran jugadora de futbol sala?
A- Els valors més importants de les jugadores és sobretot el compromís perquè la categoria és molt exigent, hi ha molts dies d’entrenament, viatges i desplaçaments llargs; després, actitud, que també és important; sacrifici; i fomentar la unió en el vestuari perquè al final és important que l’equip estiga unit perquè tot funcione bé. I dins de com és de complicada la categoria, com més unit estiga l’equip i més treballen totes, millor.
– Quins objectius té l’equip actual? Com es prepara per a esta temporada?
A- L’objectiu ambiciós és ascendir, després hi ha el realista, que és mantindre’ns i una vegada ens mantinguem ja mirem cap amunt. Ens agradaria ascendir: l’any passat ja vam ser allà dalt amb opcions però al final la categoria és molt complicada i el nostre grup molt difícil (és el més competitiu i igualat). Si mires cap amunt sense salvar-te és complicat.
– Què significaria per a vosaltres l’ascens a primera divisió?
A- Seria important per al futbol sala femení valencià perquè som l’únic equip en 2a divisió en tota València i al final seríem l’equip referència a la Comunitat Valenciana. També seria una cosa bonica en la projecció de jugadores. És una categoria complicada i a les jugadores els costa continuar-hi si al final no obtenen cap recompensa. Pujar a primera divisió seria una motivació per a tot el grup.
– Què diries a les teues jugadores?
A- Que l’equip estiga unit i que vagen totes juntes al mateix objectiu. Cal treballar, sacrificar-se. Sobretot en pretemporada hi ha gestos, cares, cansament… Demanen dies lliures i és el que sempre diem, no cobren i ho entenem, però som quasi professionals sense poder ser-ho perquè per les circumstàncies econòmiques que té el club no podem ser professionals. El sacrifici i l’esforç és molt gran, jo les entenc a elles però si volem ser les primeres hem de perdre temps d’estar amb la família, amb els nóvios, les nóvies i les amigues per a intentar aconseguir l’objectiu. Els diria que s’esforcen, que ja ho fan, però sempre els demanem una miqueta més.
