L’Ajuntament rebutja pagar per dos infraestructures arrasades fa sis mesos mentres exigix al Govern una actuació urgent en els barrancs
“El que Torrent necessita no és pagar cànons per passarel·les que ja no existixen, sinó obres reals que eviten que l’aigua torne a causar destrucció amb un nou Pla Sud per al Poyo i l’Horteta”.
“No podem estar en alerta cada vegada que cauen quatre gotes. Torrent necessita un Pla Sud per als seus barrancs”, advertix l’alcaldessa Amparo Folgado
L’alcaldessa de Torrent va denunciar ahir la liquidació rebuda per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic pel cànon d’ocupació de domini públic hidràulic per dos passarel·les per als vianants que, hui dia, ja no existixen. Les dos van ser arrasades per la devastadora DANA del passat 29 d’octubre de 2024, i des de llavors, les seues restes retorçades seguixen a la vista com a testimonis de l’abandó mentres que la Generalitat Valenciana és la que ha assumit la seua reconstrucció, alguna cosa que sembla ser el Govern d’Espanya no vol assabentar-se.
L’alcaldessa, Amparo Folgado, visiblement molesta, va qualificar la liquidació com “un afront institucional” i “un contrasentit moral”. Segons va explicar, el Govern d’Espanya reclama el pagament per l’ús d’un espai ocupat per dos estructures que han sigut totalment destruïdes. “No hi ha ocupació. No hi ha ús. No hi ha benefici, i ara, una factura de l’Estat”, va resumir amb duresa.
Dos passarel·les essencials, hui desaparegudes
Les passarel·les afectades eren utilitzades per centenars de veïns diàriament. Una connectava el CEIP Joan XXIII, en el barri del Xenillet, amb l’altra riba del barranc de Poio. L’altra facilitava l’accés entre el carrer Perellonet i el polígon industrial Mas del Jutge, creuant el barranc de l’Horteta. Les dos estaven situades sobre llits gestionats per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ).
Els danys es van produir el 29 d’octubre, quan una intensa DANA —la més greu en dècades— va provocar un col·lapse de la xarxa fluvial i desbordaments en diversos punts del terme municipal, després d’haver plogut més de 700 litres per metre quadrat en la seua capçalera, en el municipi de Turis. L’aigua, mesclada amb canyes, residus i tones de materials vegetals acumulats per anys d’inacció de la CHJ i falta de neteja en els barrancs, va acabar arrossegant les passarel·les.
Des de llavors, la Generalitat Valenciana ha assumit el cost de la seua reconstrucció, mentres el Govern d’Espanya, a través de la CHJ, roman al marge. “El més surrealista de tot és que l’organisme que no manté, que no neteja i que no reconstruïx, ara ens vol cobrar”, va denunciar Folgado en el Ple.
Un cànon sobre ruïnes: la factura de la incomprensió
La liquidació remesa a l’Ajuntament de Torrent, amb número 2025/03864, calcula un cànon sobre la base d’una “ocupació teòrica” de 441 metres quadrats del domini públic hidràulic. El càlcul es prorrateja proporcionalment a l’exercici fiscal, com si les passarel·les seguiren en peus. “Ens tracten com si no haguera passat res, com si no haguérem patit una catàstrofe natural. Això és una falta d’humanitat i de lògica institucional”, va subratllar l’alcaldessa.
Folgado critica també el silenci absolut del Ministeri i de la CHJ des de la tragèdia: “Han passat sis mesos i el Govern ni s’ha preocupat a vindre a vore en quin estat estan els seus barrancs a Torrent. Ni tan sols saben que eixes passarel·les ja no existixen. Com poden llavors pretendre cobrar-nos per elles?”
Una reclamació amb nom i cognoms: un Pla Sud per a Torrent i la comarca
L’alcaldessa no es limita a rebutjar el cànon. També ha tornat a llançar una petició clara al Govern d’Espanya: la construcció urgent d’un Pla Sud per al barranc de Poio i l’Horteta, inspirat en el projecte que protegix a València després de la riuada de 1957. “El que Torrent necessita no és pagar cànons per passarel·les que ja no existixen, sinó obres reals que eviten que l’aigua torne a causar destrucció amb un nou Pla Sud per al Poio i l’Horteta”.
En eixe sentit, Amparo Folgado insistix que no es pot oblidar al barranc de l’Horteta, que segons l’últim estudi de la Universitat de València, va canalitzar més cabal que el propi barranc de Poio durant la DANA. “Això ho sabíem des del primer dia. Ho hem dit i denunciat. I és precisament eixe barranc el que seguix oblidat sense actuacions”.
La situació és tal que, fa a penes dos setmanes, un episodi de pluges moderades (40 litres per metre quadrat a Turís) va provocar un nou desbordament del barranc de l’Horteta al seu pas per Torrent. “Amb tones d’arrossegaments encara en el llit des d’octubre, la seua capacitat és ara menor que abans. No s’ha fet res. Continuem igual o pitjor”, solament les actuacions en els passos inundables per part de l’Ajuntament i la Conselleria d’Agricultura, va lamentar.
“Torrent no pot viure amb por cada vegada que plou”
L’alcaldessa és categòrica: “No podem estar a Torrent en alerta constant cada vegada que cauen quatre gotes. La ciutadania mereix seguretat, no sobresalts, i això s’aconseguix amb actuacions reals, no amb cartes de cobrament”.
Per això, reclama al Ministeri per a la Transició Ecològica que actue des de les capçaleres dels barrancs —Poyo, l’Horteta, Gallego i la Saleta— i no es limite a intervencions parcials al final del llit. “Si no s’actua en origen, tot el que es faça en el tram final és inútil. Necessitem una obra comparable al Pla Sud del Túria, però per a Torrent i el seu entorn. Això no pot esperar més”, sentència.
Una petició formal al Ministeri i a la CHJ
Des de l’Ajuntament de Torrent se sol·licitarà a la CHJ la paralització immediata del cobrament del cànon, i es remetrà una carta al Ministeri dirigit per Sara Aagesen, exigint una revisió dels criteris d’aplicació dels cànons hidràulics. Es proposa que s’eximisca del pagament en els casos en què:
• No existisca ocupació real del domini públic.
• Les infraestructures estiguen destruïdes per desastres naturals.
• L’Ajuntament o la ciutadania no obtinguen cap ús ni benefici.
• Les obres de restitució siguen a càrrec d’altres administracions.
“Cooperació sí, castics no”, conclou l’alcaldessa, recordant que els ajuntaments són els primers a respondre davant les emergències, els que atenen els veïns i els que s’arromanguen quan toca reconstruir. “El que no pot ser és que també siguem els primers a pagar per alguna cosa que ni usem ni existix”, rebla.
