El Torrent dels records reviu en “Rebuscant pel meu hipocamp o la tinta del Xip iró”. Històries, anècdotes i costums d’un Torrent que ja no existix, però que continua viu en la memòria
La Sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent s’ha omplit en la vesprada de hui per a acollir la presentació del llibre “Rebuscant pel meu hipocamp o la tinta del Xip iró”, escrit pel veí torrentino Ximo Puig Felipo, conegut afectuosament com “Xip”.
La cita, organitzada per la Regidoria de Cultura dins de la Col·lecció Gran Torrent. Quaderns d’Estudis i Investigació, va comptar amb la presència de l’alcaldessa Amparo Folgado, el regidor de Cultura Aitor Sánchez, membres de l’equip de govern i del consistori, el cronista oficial de Torrent, Pepe Royo, i la professora Matilde Miquel Juan, catedràtica d’Història de l’Art en la Universitat Complutense de Madrid, a més de familiars, amics, representants del teixit associatiu local i nombrosos veïns que van voler acompanyar a l’autor en este dia tan especial.
El compromís cultural de l’Ajuntament
Per part seua, el regidor de Cultura, Aitor Sánchez, que va exercir de presentador de l’acte, va incidir en què este volum és una nova aportació a la col·lecció editorial impulsada l’any passat per l’Ajuntament de Torrent: “La Col·lecció Gran Torrent, amb 5 seccions: Estudis i assajos, Biografies, Història, Etnografia i tradició i Esdeveniments, va nàixer l’any passat amb la voluntat de rescatar records, tradicions i vivències que, d’una altra manera, es perdrien. Cada llibre és una peça del nostre mosaic col·lectiu, un homenatge als qui han fet gran la nostra ciutat”.
Sánchez va afegir que l’obra de Ximo Puig és també un valuós document històric, ja que permet comprendre l’evolució social i urbana de Torrent a través de les vivències d’una persona que ha sigut testimoni excepcional dels canvis que van transformar el poble agrícola en la gran ciutat que hui coneixem.
La professora Matilde Miquel, neboda i fillola de Ximo, destaca el valor històric, etnogràfic i humà de l’obra
La professora d’Història de l’Art, Matilde Miquel Juan, va destacar en la seua intervenció que el llibre de Ximo Puig Felipo transcendix l’àmbit de les memòries personals per a convertir-se en una verdadera obra d’història social i cultural de Torrent. Va assenyalar que “Rebuscant pel meu hipocamp o la tinta del Xip iró” és un document d’enorme valor etnogràfic i antropològic, que combina amb mestratge el relat de vivències personals amb la descripció de costums, oficis, jocs populars, festes i transformacions urbanes que van marcar la vida del Torrent del segle XX. Al seu juí, la gran aportació d’esta obra radica en la seua capacitat de narrar des de la proximitat i l’emoció, oferint al lector una mirada autèntica i amena que complementa el treball dels historiadors.
Així mateix, Miquel va subratllar que l’estil narratiu de l’autor permet que escenes quotidianes es convertisquen en una font de cohesió social i en un testimoniatge per a la posteritat. “El que fa Ximo és facilitar-nos la història —va explicar—, acostant-nos a la memòria viva dels nostres majors, als valors familiars i veïnals que van forjar la nostra identitat col·lectiva”. La professora va concloure el seu discurs ressaltant que este llibre és també una mostra d’amor a Torrent, perquè no sols recupera el seu passat, sinó que el transmet a les noves generacions com un llegat d’orgull i pertinença.
L’autor: una veu que rescata la història viva
Durant la seua intervenció, Ximo Puig Felipo va explicar que la motivació per a escriure el llibre va sorgir d’una promesa personal i de la necessitat de deixar testimoniatge de tota una vida vinculada a Torrent. Va recordar com ja en els anys 60 i 70 sentia la inquietud de posar per escrit les anècdotes de la seua generació, però no va ser fins al cap de la pèrdua d’amics molt pròxims i, especialment, durant els anys de la pandèmia, quan va trobar el moment per a començar a redactar amb constància els seus records. Amb emoció, va confessar que escriure va ser també una manera de suportar la soledat i de retre homenatge a la seua esposa Encarna, a qui dedica estes pàgines.
L’autor va subratllar que mai va pretendre elaborar un tractat acadèmic, sinó arreplegar amb senzillesa escenes quotidianes i costums d’un Torrent que va ser l’escenari de la seua infància i joventut. Va explicar que va triar fer-ho en valencià, “perquè és la llengua en la qual he viscut, la que he escoltat els meus pares i avis, i no podia contar la meua història en una altra llengua”. Va reconéixer, amb humor, que ho va fer “amb errors i amb moltes correccions”, però sempre amb la voluntat de ser fidel al que havia viscut. Per a ell, este llibre és abans de res un exercici de sinceritat i de proximitat amb els seus veïns.
Finalment, Ximo Puig va compartir algunes anècdotes amb to irònic i desenfadat, assegurant que la memòria també s’escriu des del riure i la complicitat. Va narrar episodis de la seua infantesa i joventut, les ocurrències de la penya, els jocs, les festes i fins a les bromes que hui provoquen somriure però que formen part de la vida social d’aquella època. “El Torrent que jo he volgut rescatar —va afirmar— no és només un lloc de carrers i cases, sinó el de les persones, amb els seus sobrenoms, costums i maneres de viure que ens van fer ser el que som”. Va concloure agraint a l’Ajuntament i a tots els presents l’oportunitat de compartir la seua història, convençut que “Rebuscant pel meu hipocamp o la tinta del Xip iró” pertany ja a tots els torrentinos.
Un viatge a la memòria col·lectiva de Torrent
En la clausura de l’acte, l’alcaldessa Amparo Folgado va subratllar que “este llibre no és només un exercici literari, sinó una autèntica joia de memòria col·lectiva”. Folgado va destacar la importància de l’obra com a testimoniatge del Torrent del segle XX, “el dels oficis artesanals, els barris de carrers de terra, les tradicions religioses, les festes populars i aquelles rutines quotidianes que van marcar a tota una generació”.
Folgado també va posar en valor la faceta cultural de l’autor, recordant que Ximo Puig Felipo va ser autor de diversos al·leluies de Setmana Santa, un gènere popular que forma part del patrimoni cultural i religiós de la ciutat. “Amb humilitat i passió, Ximo ha sabut arreplegar l’essència d’un Torrent que ja no existix, però que continua viu en la nostra memòria gràcies a persones com ell”, va afirmar. Este llibre ens regala un retrat ple d’anècdotes, d’usos i costums”.
“Este llibre és una lectura de referència per als qui vulguen conéixer com hem passat de ser un poble agrícola i humil a convertir-nos en la gran ciutat que hui som”, va assegurar l’alcaldessa.
Va subratllar, a més, el valor d’haver escrit el llibre en valencià, “com el vas escoltar sempre en la teua família, convertint-ho no sols en memòria escrita, sinó també en un homenatge a la nostra llengua”.
Així mateix, va felicitar l’autor per haver sabut traslladar amb tanta sensibilitat escenes de la vida quotidiana del segle passat: “Amb este llibre, Ximo no sols complix una promesa personal, sinó que també oferix un regal impagable a tota la ciutat”. I en to anecdòtic va anunciar que anava a nomenar a Ximo, Cronista Oficial Contemporani”.
L’alcaldessa va expressar que l’Ajuntament de Torrent reafirma amb esta col·lecció “el seu compromís amb la difusió de la nostra memòria històrica i cultural, perquè reconéixer el nostre passat és un acte de justícia i d’amor cap a Torrent i ens ajuda a comprendre millor qui som com a poble”.
Escenes quotidianes que van emocionar al públic
Durant la presentació, es van compartir fragments de l’obra que van arrancar somriures i complicitat entre els assistents: des de les improvisades bacinillas sota el llit en les nits d’hivern, fins als pantalons apedaçats amb tants pegats que resultava impossible distingir la tela original; o els jocs dels xiquets després dels parotets en els tolls que deixava el camió “Russo” quan regava els carrers a l’estiu.
També es van evocar costums com els berenars de “pa amb xocolate”, les processons de Setmana Santa, les festes de barri o la vida en els tallers de sabaters i xocolaters, tot això narrat amb la tendresa i la proximitat de qui parla des de l’experiència viscuda.
Un llegat per a les futures generacions
En nom de la ciutat, l’alcaldessa va agrair a l’autor la seua aportació: “Has complit una promesa personal, però al mateix temps has fet un regal a tot Torrent. El teu llibre és un llegat que ajudarà al fet que les generacions futures entenguen millor com hem arribat a ser el que hui som”.
