L’alcaldessa Amparo Folgado defén una reconstrucció “amb visió de futur i prevenció” i subratlla que Torrent treballa per a ser una ciutat més segura, més moderna, amb més vivenda, més sòl industrial i millors infraestructures
La jornada va reunir a la terrassa de L’Antic Mercat a representants institucionals, tècnics, empresarials i d’Aigües de l’Horta per a analitzar els grans projectes de transformació de la ciutat
La terrassa de L’Antic Mercat de Torrent ha acollit este divendres el Fòrum Las Provincias “Un Futur Segur. Mirades de futur per a la transformació de Torrent”, una jornada centrada en els grans projectes que marcaran el futur de la ciutat després de la DANA del 29 d’octubre de 2024.
La trobada, presentat i dirigit per la periodista de Las Provincias Susana Lluna, va comptar amb la participació de l’alcaldessa de Torrent, Amparo Folgado; el gerent d’Aigües de l’Horta, Paco Bartual; el director de Servicis d’Obres Públiques i Infraestructures de l’Àrea d’Urbanisme, José Antonio Pérez; i Pepe Luna, empresari, propietari de BLATEM i representant de l’Associació Empresarial de Torrent, ASET.
Durant la jornada es van abordar les inversions DANA, la recuperació de ponts i passarel·les, les infraestructures hídriques, els depòsits d’aigua, la vivenda social, el sòl industrial i la mirada de futur de Torrent, amb una conclusió compartida: la ciutat no vol limitar-se a reconstruir el danyat, sinó aprofitar esta etapa per a ser més segura, més resilient, més moderna i amb més oportunitats.
Folgado: “La reconstrucció ha de fer-se amb visió de futur i prevenció”
L’alcaldessa Amparo Folgado va recordar que la DANA va obrir una etapa d’emergència, urgència i reconstrucció que l’Ajuntament va afrontar des del primer moment amb una idea clara: “no es podia actuar únicament tal com estava, sinó reconstruir i construir amb una visió de ciutat de futur”.
Folgado va destacar que Torrent continua immersa en un procés complex, perquè “el que va succeir en la DANA i el que es va destruir no és una cosa que es reconstruïsca fàcilment”, però va subratllar que la ciutat ha passat de l’emergència a una fase de recuperació, planificació i reconstrucció. En este sentit, va posar en valor el treball dels tècnics municipals, la coordinació amb altres administracions i empreses com Aigües de l’Horta, i va recordar l’esforç inicial de l’Ajuntament, que va assumir amb recursos propis “eixos primers 10 milions d’euros” per a actuacions urgents de recuperació d’infraestructures, accessos i servicis essencials.
L’alcaldessa va insistir en la necessitat de continuar reclamant actuacions estructurals en els barrancs de Poio i l’Horteta, que confluïxen en el terme municipal i van tindre un paper determinant durant la DANA. “Els barrancs han perdut part de la fisonomia que tenien abans de la DANA. Molts s’han eixamplat, s’han trencat talussos i s’han vist alterades les parets que canalitzaven l’aigua. Per això és fonamental continuar actuant en ells”, va manifestar Folgado, qui també va defendre la importància d’incorporar mesures d’alarma, sistemes d’avís i ferramentes d’autoprotecció ciutadana.
Infraestructures hídriques, depòsits i digitalització
El gerent d’Aigües de l’Horta, Paco Bartual, va centrar la seua intervenció en la resposta immediata després de la DANA i en la necessitat de reconstruir les infraestructures hídriques amb criteris de resiliència. Va recordar que l’episodi va afectar 14 municipis gestionats per Aigües de l’Horta, amb al voltant de 250.000 persones, i que Torrent, amb prop de 95.000 habitants, va patir danys importants en proveïment i sanejament.
Bartual va explicar que un dels principals impactes va ser la desaparició de la passarel·la que transportava aigua procedent dels pous i garantia aproximadament el 50% del subministrament de la ciutat. “Ens quedem sense una infraestructura que alimentava la mitat del subministrament d’aigua a Torrent. Va ser un moment complicat perquè vivim pràcticament una apagada d’aigua, que fins i tot pot ser pitjor que una apagada elèctrica”, va assenyalar.
El gerent d’Aigües va destacar que, gràcies a la coordinació amb l’Ajuntament i a l’esforç tècnic realitzat, el servici va poder estabilitzar-se “pràcticament en dos o tres dies”, i va posar com a exemple la solució provisional executada en el barranc de l’Horteta per a recuperar el pas d’aigua en tot just deu dies, una actuació que va qualificar com “pràcticament una obra d’enginyeria”.
Bartual també es va referir a la renovació del Col·lector Nord, que arreplega al voltant del 50% de l’aigua residual de Torrent i que es va veure afectat per la DANA, amb una inversió estimada entorn de set milions d’euros, i va defendre que les noves infraestructures han de ser “molt més resilients” i preparades per a respondre millor davant fenòmens extrems.
En relació amb els depòsits d’aigua, José Antonio Pérez va explicar que la DANA va evidenciar la necessitat d’augmentar la capacitat d’emmagatzematge per a millorar la resposta davant emergències. Va detallar que es treballa a ampliar el depòsit d’Avinguda, de 6.000 a 9.000 metres cúbics, i el depòsit de Jardí, en El Vedat, amb 5.000 metres cúbics addicionals. “Això ens suposarà tindre un temps de resposta molt major i a més ens ve bé per als futurs creixements de la xarxa d’aigua potable”, va assenyalar.
Bartual va destacar a més el paper de la digitalització, la sensòrica i la intel·ligència artificial. “El tindre digitalitzada la xarxa ens va permetre saber exactament on estaven ocorrent els trencaments i on havíem d’actuar de manera localitzada”, va afirmar, defenent la importància dels sistemes predictius i d’alerta primerenca.
Ponts, accessos, vivenda i sòl industrial
José Antonio Pérez va analitzar l’impacte de la DANA en ponts i passarel·les, assenyalant que moltes infraestructures van suportar una avinguda extraordinària amb un alt percentatge d’arrossegaments sòlids. “Els ponts estan ben dissenyats i ben construïts, perquè molts d’ells van aguantar una avinguda descomunal”, va explicar. No obstant això, va apuntar que la DANA obliga a repensar el disseny d’estes infraestructures amb fonamentacions més profundes, suports més preparats i estructures més resistents. “La millor solució per a un pont és evitar que eixa crescuda arribe amb tanta força i amb tant de cabal”, va afirmar.
Des de la perspectiva empresarial, Pepe Luna va traslladar les dificultats viscudes pel polígon després de la DANA, especialment pels problemes d’accessos i logística. “Els camions no volien vindre a arreplegar ni a portar mercaderies perquè podien tardar tres hores a arribar al polígon. No hi havia comunicacions i només quedava una via per a accedir”, va relatar. El representant d’ASET va destacar que “les carreteres i els ponts són fonamentals” per a l’activitat diària de mercaderies i treballadors, i va defendre que “un bon polígon industrial dona vida als treballadors i permet que Torrent no siga una ciutat dormitori”.
En el bloc de vivenda i sòl industrial, Folgado va assenyalar que l’accés a la vivenda és una de les grans preocupacions ciutadanes i que a Torrent la necessitat és “imperiosa”, en haver-se convertit la ciutat en un municipi d’atracció per les seues comunicacions, servicis i infraestructures. L’alcaldessa va citar Parc Central III, on un 30% del desenrotllament es destinarà a vivenda protegida; Safranar, amb prop de 1.000 vivendes i servicis; i les actuacions previstes en Maestro Dessaborida i Benisaet, vinculades a vivenda industrialitzada, vivenda social i solucions residencials per a persones afectades per la DANA.
Folgado va subratllar que “la vivenda no sorgix d’un dia per a un altre” i va defendre que el creixement ha de planificar-se amb servicis, proveïment d’aigua, infraestructures i una visió de ciutat del segle XXI. En matèria industrial, es va referir al futur polígon l’Alter, plantejat al costat de la Generalitat, i va defendre que l’ampliació del sòl industrial ha d’anar acompanyada de mesures de prevenció, alerta, noves vies, ponts, rotondes, accessos i passarel·les. “No podem pensar només a ampliar sòl; hem de pensar en com s’accedix, com s’evacua, com s’informa i com es protegix treballadors i empreses davant qualsevol emergència”, va afirmar.
Torrent mira al futur com a ciutat de referència
En el bloc final, els participants van compartir la seua visió del Torrent en l’horitzó 2031. José Antonio Pérez va expressar el seu desig de veure convertides en realitat les actuacions que ara s’estan planificant i reconstruint i que la resta d’administracions actuen en l’àmbit de les seues competències. Paco Bartual va assenyalar que li agradaria veure finalitzades les infraestructures hídriques en marxa, més fortes i resilients. Pepe Luna va desitjar que el polígon siga un espai cuidat, amb carrers arreglats i empreses orgulloses en un polígon amb un enclavament estratègic.
Per part seua, Folgado va afirmar que li agradaria veure un Torrent amb les seues infraestructures recuperades i reforçades, que continue sent una ciutat de referència i que mantinga la seua identitat pròpia dins de l’àrea metropolitana. L’alcaldessa va defendre que Torrent no és una ciutat dormitori, sinó una ciutat amb història, tradicions, activitat econòmica, cultura, vivenda, servicis, indústria, innovació i potencial humà.
“Torrent ja és una referència a nivell de la Comunitat Valenciana i de la província, i tinc clar que amb els anys continuarà sent-ho en innovació, indústria, capacitat de gestió de l’aigua, infraestructures i potencial humà”, va afirmar.
La periodista Susana Lluna va tancar la jornada subratllant una de les idees força del fòrum: “Si ens queda alguna cosa clar és que no sols es reconstruïx el destruït, sinó que es millora”.
El Fòrum Las Provincias “Un Futur Segur” va deixar una conclusió compartida: Torrent no vol limitar-se a recuperar el que va perdre, sinó aprofitar esta etapa per a construir una ciutat més segura, més resilient, més moderna, més connectada i amb més oportunitats per als seus veïns.
