S’inicia la segona fase del Pla amb la introducció de 10.475 arbres de diferents espècies: pi, alzina, arboç i margalló
Ja s’ha iniciat la segona fase del Pla de Reforestació i Conservació de la serra de Perenxisa, amb la plantació dels primers arbres en les zones afectades per l’incendi i per la plaga del Tomicus.
Quan el Pla es va posar en marxa el passat 5 d’octubre, els treballs dels operaris es van centrar, primerament, a disminuir la plaga amb la retirada dels arbres afectats i en la construcció i distribució de feixines i tanques amb els troncs talats i les branques dels exemplars cremats en les zones afectades amb l’objectiu de retindre el sòl perquè, quan ploga o hi haja fortes ratxes de vent, el sòl no es desprenga: “D’esta manera s’evita i es reduïx l’erosió i, a la vegada, es crea un suport que permet l’existència d’una coberta vegetal i, mitjançant la seua recuperació, els pins tindran un sòl on créixer”, explica la regidora de Medi Ambient, Inma Amat.
Així, s’ha iniciat la recuperació amb les primeres plantacions en la zona afectada per l’incendi, allí on no s’aconseguiria de forma natural per la falta de regeneració del Pinus halepensis Mill. La massa arbòria per a plantar-hi s’ha seleccionat segons les condicions orogràfiques del terreny, i s’ha introduït una major quantitat d’espècies arbòries que estan en minoria davant del Pinus Halepensis Mill perquè hi haja una major diversitat i s’enfortisca l’ecosistema.
Les espècies que s’estan plantant –un total de 10.475 arbres- són el pi –el més present en tot el paratge i el més resistent a la sequera-, l’alzina, l’arboç i el margalló, amb un tub protector cilíndric de doble capa per a la fauna, que es mantindrà uns cinc anys. “S’ha basat la selecció en la idoneïtat de cada planta, en els antecedents i s’ha intentat afavorir les espècies menys presents per tal d’augmentar la biodiversitat”, ha assenyalat Amat.
En el moment de la implantació, i amb la finalitat de millorar l’arrelament de les plantes introduïdes, s’hi aplica una substància anomenada hidrogel, que permet retindre la humitat del sòl perquè, a poc a poc, es vaja alliberant de nou a l’exterior, quan la humitat del sòl siga inferior a la de l’hidrogel.
