El torrentí Carlos Dueñas va ser triat el passat 15 de desembre de 2016 president nacional del Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques i Enginyers Civils, el 12 de gener va prendre possessió d’aquest càrrec que és un exemple més del resultat del seu esforç, constància i treball. Carlos va començar els seus estudis en col·legi MontSió, on va cursar des de pre-escolar fins a COU. Després, va estudiar les titulacions d’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques, graduat en Enginyeria Civil, Màster en Enginyeria Ambiental i Postgrau en Energies Renovables. Actualment, és amo al costat de la seua dona de CEMA CONSULTING i està preparant la seua tesi doctoral. Amb aquesta entrevista coneixerem una mica més el camí professional recorregut fins ara i com aconsegueix compaginar el seu treball i les responsabilitats que comporta amb la família.
– T’esperaves resultar triat?
Han sigut unes eleccions exigents, ja que “competia” amb l’anterior presidenta, que es presentava a la seua reelecció. Però jo tenia plena confiança en la candidatura que presentava, tant pels integrants com pel programa elaborat. Ser el president electe més jove, i també el primer valencià, van ser una motivació extra.
– Metes que et marques en aquest càrrec a curt i llarg termini
A curt termini, modernitzar la institució per a adaptar-nos a la realitat present i futura: implantació de la tramitació telemàtica i de la connectivitat entre els membres del col·lectiu, desenvolupament dels serveis i de la formació específica més capdavantera per als nostres professionals…A mitjà termini, fomentar la presència de l’enginyer civil i de l’enginyer tècnic d’obres públiques en els àmbits d’actuació en què som més competitius per a la societat: enginyeria municipal, disseny i construcció d’infraestructures, energia, logística, desenvolupament de projectes en format Building Information Modeling (B.I.M.)…
– Ja que nomenes el BIM, però amb un altre significat, et preguntem sobre aquesta publicació municipal… sols informar-te de l’actualitat local a través del BIM?
Respecte al BIM (en el sentit local, jeje), és tot un referent, jo porte llegint la publicació des de xicotet, una bona eina d’informació que ara a més ha sabut adaptar-se als temps amb el BIM Digital. Estic segur que seguirà sent tota una referència per a l’actualitat local.
– En quins aspectes has trobat majors dificultats fins a arribar a aquest moment en la teua vida professional.
La crisi econòmica dels últims anys ha afectat a tots els sectors, però de manera més intensa, si cap, al de la construcció. Les empreses ho han patit en forma de reduccions de plantilles, fins i tot han arribat fins a la seua desaparició en molts casos. En el meu cas, vaig haver de prendre la decisió de canviar d’activitat en 2010, moment en el qual era responsable del departament d’obra civil i obres hidràuliques d’una gran empresa en la seua delegació de València. Marxar-me va ser una decisió complicada, però mai m’he penedit d’ella.
– Amb la teua trajectòria professional com un cas d’èxit i exemple… quins consells pots donar als més joves en aquests temps tan difícils en relació a l’ocupació.
No sé si es pot dir així, però sí puc explicar el meu cas, per si a algú li serveix d’alguna cosa. En 2010 vaig decidir, com comentava abans, resetejar i començar de nou, guardant en el calaix de les experiències els meus anys com a cap de producció, cap d’obra i cap de departament en construccions i urbanitzacions de gran grandària. Em vaig convertir en “emprenedor” (o en llenguatge real, autònom), vaig ampliar la meua formació en energies renovables i en enginyeria ambiental (en les meues estones “lliures”) i vaig començar a col·laborar en projectes de recerca, a realitzar xicotets projectes (legalització d’activitats, construcció de naus, treballs d’eficiència energètica…) i a exercitar-me també com a docent. Eren els moments més durs de la crisi i calia aguditzar l’enginy i cercar nous horitzons.
– Parla’ns un poc de la teua empresa… quan es va formar… com va sorgir la idea… qui forma l’equip… què destaques d’ella…
El que va començar sent la “aventura” d’un autònom en 2010, a poc a poc va ser creixent. El lloc de treball que va començar sent el saló de casa, un co-working o un aula prefabricada de la Universitat Politècnica va passar a ser un despatx de 60 metres quadrats i després, en el qual actualment estem, de 180. Avui CEMA CONSULTING és una empresa d’Enginyeria i Construcció en la qual treballem 12 persones en plantilla. Per descomptat, del que més orgullosos estem és del nostre equip humà: som una gran família.
– En la teua faceta professional, es veuen reflectits aspectes relacionats en la teua manera de ser en la teua vida personal o eres totalment diferent?
En el meu cas, crec que no sóc capaç de ser dues persones diferents alhora. Tampoc és el meu desig. El que més demane als meus companys, a part de procurar fer les coses tan bé com siga possible, és ser sincers i íntegres. Sempre ho he defensat en tots els àmbits: un no pot ser una mala persona i un excel·lent professional al mateix temps. Hi ha qui defensa el contrari, és la seua elecció.
– El teu treball et lleva molt temps per a estar amb la família?
La veritat és que és difícil compaginar tots els aspectes importants de la vida, però és fonamental esforçar-se en açò. En el meu cas, procure passar el temps que puc a casa, encara que moltes vegades siga amb un ordinador portàtil damunt. En el despatx tenim també una cambra de jocs, en el qual passen algunes estones les nostres filles (i també els fills dels nostres clients). Sempre (llevat que siga imprescindible) dorm a casa, encara que m’haja tocat viatjar molts quilòmetres durant el dia, i intent que els caps de setmana i les vacances siguen al 100% en família. Però no, no és fàcil, i és en el que més em preocupa fallar.
– Que la teua dona i tu treballeu junts… no us fa més difícil el desconnectar?
Treballar amb la meua dona és en el que em sent més afortunat. Seria molt difícil el contrari, amb la quantitat d’hores que passem treballant o pensant en el treball. El que més ens ajuda a desconnectar és procurar escapar-nos al nostre segon poble, en el qual gaudim a fons de la vida en família, amb amics i la naturalesa de fons.
