La sala d’exposicions de l’Espai va acollir el dijous 12 de setembre la inauguració de l’exposició ‘Elogio de la incertidumbre’, d’Ángel Celada Pérez; una mostra que, en paraules del mateix autor, ha d’entendre’s com un homenatge a la pròpia pintura com a protagonista de l’acte creatiu, a les seues fases, a les seues pells, enteses com a capes o estrats amb vida pròpia, però rescatant aquelles més profundes que no per ser menys visibles, són igualment necessàries, encara que d’una manera més subtil. L’exposició pot visitar-se fins al dia 3 d’octubre.

Ángel Vigilada es preocupa perquè la seua obra tinga consistència, i una base experimental meditada i contrastada. També procura que les seues composicions tinguen força constructiva, però sense deixar-se subornar per l’equilibri compositiu i apostant també per la descaradura i l’atreviment, i per ostentacions gràficoplastiques. Per a considerar l’obra acabada, l’artista necessita veure poesia, necessita saber que l’obra “funciona” i ha adquirit vida pròpia.

El suport sobre el qual treballa Celada és taula sobre bastidor, que li permet aquest ritual d’incisions i esquinçaments necessaris per a bussejar fins a les entranyes de la matèria, afegint centellejos figuratius o tipogràfics, no per necessitat, sinó per joc, capritx i desconcert. També afig collages, “que a vegades són trossos de treballs dels meus alumnes de l’Institut, perquè la pintura acaba sent un reflex de la pròpia cotidianeidad, que és una de les fonts de les quals bec, a part del meu propi imaginari subconscient”.

En definitiva, “la meua obra es troba en plena fase d’experimentació de les línies de treball que he anat descobrint, i s’entén millor associant-la a un component personal que considere necessari en aquest tipus d’aventura plàstica”, conclou Celada.